Significados de refregar la cara en catalán

Ell li va refregar la cara pels pits.

Va enllustrar i masegar el coll i va refregar la cara i el clatell amb una energia ferotge.

Es va refregar la cara.

Va acariciar el cap de l'Einstein i el gos va refregar la cara a la cama del seu amo, encara boig d'alegria.

Va deixar sobre la taula la llibreta en què havia escrit i es va refregar la cara i els ulls fins als pensaments.

S'aixecà i es refregà la cara per acabar d'espavilar-se, amb els palmells durs, coberts de durícies.

El gat refregà la cara per la bossa.

El Nigel ja era a baix de tot de l'escala i es refregava la cara contra el graó.

A la Kerry li hauria agradat aquest lloc, va pensar mentre es refregava la cara contra el coixí.

A vegades hi refregava la cara fins que l'hi mullava tota, com si fos el telèfon de la dutxa.

Katzbach es refregà la cara.

Li ensabono les cuixes; llavors, deixo el sabó al costat, li abraço els malucs, refrego la cara pel seu ventre.

Labourdin es va dirigir cap al despatx balancejant-se, mentre es refregava la cara per espavilar-se i murmurava disculpes, que Péricourt no va sentir.

Vaig tancar els ulls i vaig moure el cap, sentint una profunda agonia, em refregava la cara contra el terra dur fins fer-me mal.