Per això, somrient i amb aires de suficiència responia invariablement al mossèn:

I a totes les preguntes que hom li adreçà respongué invariablement:

Sempre s'hi havia negat; "no és el meu paper, responia invariablement.

I Grand responia invariablement: "Trota, trota", amb un somriure difícil.

Ell assumia la crítica responent invariablement amb la sentència de Maquiavel que la finalitat justifica els mitjans.

S'estava sempre assegut a la barra dels bars més cotitzats i, quan li preguntaves què hi feia, responia invariablement:

Sol obsequiar la Judith amb correctes comentaris sobre la seva bellesa, als quals ella respon invariablement amb un somriure d'agraïment.

Les dones s'havien desmaiat -nosempre sense premeditació-des de temps immemorials, i els homes havien respost invariablement en la forma desitjada.

-Nopugem -liresponien invariablement.