Vaig passar davant el bar de Linda i Lubrani; davant els aparadors d'una sastressa.

Foren rebuts a braços oberts pel sastre i la sastressa als quals recordaven una bona acció.

Eren humils, amb pocs accessoris: la Cristina ens feia d'escenògrafa, sastressa, cal·lígrafa, feia tota mena de coses.

Cobrava la pensió mínima com a sastressa, però no pas la viduïtat de l'oncle Bernabé que havia perdut en casar-se amb l'oncle Ezequiel.

Vaig sortir esgarrifat (jo era aleshores una mica esnob) sospitant que la senyora Montserrat, en les seves joventuts, havia estat sastressa o cosa semblant.

L'endemà vaig anar d'hora a veure Linda, vaig haver de passar entre totes aquelles sastresses.

Dóna'm una feina amb les teves sastresses, tant és.

La Farzana comença a treure els vestits del bagul, tots cosits per modistes o sastresses de teatre.

-Aquíés on de dia treballa la sastressa -emva dir.

-Hosabrem quan surti madò Grossa, si mos ho vol contar -concloguéla sastressa, amb la seva veu flautada-.