Significados de solcar el cel en catalán

El sol i la lluna van solcar el cel milers de vegades.

De sobte, una rastellera de punts negres va solcar el cel: eren els caces alemanys.

Les fletxes van solcar el cel poc després que aquells dos soldats eliminessin els guàrdies.

Un estol de corbs van solcar el cel grallant.

Un estol de gavines va solcar el cel.

En aquell instant precís, una columna de foc tan ampla com el riu Anora va solcar el cel.

Jo, per exemple, sempre havia cregut que odiava les serps... fins que les vaig veure solcar el cel d'Idhun.

Només pensar en la possibilitat que torni a solcar el cel amb la majestuositat que ho feia m'ha fet feliç.

El cometa roig va solcar el cel per anunciar-ne l'arribada i branda la Portadora de Llum, l'espasa roja dels herois.

Una pluja de foc va solcar el cel de dret cap als dos enormes cossos que lluitaven entre ells, en una baralla acarnissada.

El vent udolava i els núvols empal·lidits per la llum de la lluna semblaven solcar el cel a la velocitat d'una nau enmig d'un temporal.

És com els núvols que solquen el cel; ara fosc, ara clar.

Feia gairebé vint anys que cap drac de veritat solcava el cel d'Idhun.

Aquelles dues llunes que solcaven el cel tenien un efecte pertorbador, en ella.

Els falciots solquen el cel en vol rasant i ja oloro la pluja.

A fora, solcant el cel àrid, el brunzit dels avions de la Creu Roja.