Cap al sud, la població limitava amb un oasi on tenien els seus horts, un esclat de verdor enmig d'aquella terra ocre.

Al fins, tres camperols amb barrets de palla remouen la terra ocre i un burro que saltirona estira un carro ple de sacs.

Més avall, sobre el desert de terra ocre i arbustos, s'escampava un drama silenciós que va trigar a arribar a les oïdes del planeta.

Més enllà, començaven les planes polsoses amb una vegetació que, des de l'aire, semblava un estampat de cercles d'un verd esvaït sobre la terra ocre.

Aviat un segon ocell, de color similar encara que més apagat i quasi invisible sobre el terra ocre de l'estepa, aparegué amb un insecte alat.

Aquella desolació mineral, gairebé fantasmagòrica, de terres ocres enceses sota el sol del migdia, era el teló perfecte per a la lectura de l'expedient.