Aún no tenemos significados para "trasmudar".
1La cara d'Aladdín es va trasmudar: no es creia que fos veritat.
2Quan va sentir tot això, la cara d'en Carrasclet es va trasmudar.
3La mirada d'en Montalbano es va trasmudar en la d'un serpent: immòbil, gèlida.
4El rostre de Rània, darrere del taulell, es va trasmudar en reconèixer els visitants.
5El to imperial de l'altre es va trasmudar en una mena de balbuceig patètic.
6Llavors la seva cara es va trasmudar com quan un tracta de contenir les llàgrimes.
7El pare, adonant-se de que era observat, va trasmudar en un moment el seu visatge.
8El rostre de l'abat Bonfill es va trasmudar.
9Però quan Alison va arrencar l'au del morro del gos, el seu rostre es va trasmudar.
10El va trasmudar una ombra de fatiga.
11El Fumero va llegir el reflex en les meves pupil·les entelades de llàgrimes i el seu rostre es va trasmudar lentament.
12En sentir aquelles paraules el rostre de la noia es va trasmudar fins a convertir-se quasi en una carota enutjada i rogenca.
13Generalment, era l'oncle qui trencava els silencis, com la vegada que es va trasmudar, amb un aire somiós i un somriure d'alegria nostàlgica, i digué:
14A la mare abadessa, en canvi, se li havia trasmudat el rostre.
15En concloure la narració, a ella se li havia trasmudat la cara.
16L'Andrés veié com a en Gómez se li trasmudava la cara per l'odi.
Trasmudar a través del tiempo