Aquell tros de cabró, com la hi havia feta... Amb una droga!

És un tros de cabró, toca i canta que et mors.

Aquell tros de cabró perdia un braç i es posava a escriure en comptes de viure de renda.

S'ho empassava, aquell tros de cabró.

Ets un tros de cabró!

Tan sols ell em pot tocar, no puc ni fer alguna broma ni res amb ningú que no sigui ell... és un tros de cabró.

-Queno ho veus, que aquest home s'està ofegant, tros de cabró?

- Asantde què m'has de parlar així, tros de cabró?

-Aixòvostè ho deu considerar un compliment, tros de cabró -vaigdir jo.

-¿I saps que és un tros de cabró, aquell individu?

Va intuir a temps que el Joan perdia els estreps i anava a abraonar-se, " Tros de cabró", sobre el Morgades.

-Laseva experiència del món ens és indispensable -emva replicar en Banks, aquell tros de cabró-.

-¿On tens les joies, tros de cabró?

-Hòstia ,quintros de cabró!