Decididament havia fet bé de sortir: un veia pels carrers espectacles que reanimaven.

Només veia pels carrers adults malcarats o porucs i no volia ser com ells.

Estava ansiós de conèixer-la i confiava que seria com una mena de compensació per totes les cares vulgars que contínuament veia pels carrers.

Creia que tot Boston aniria a escoltar-la, o almenys tothom qui veia pels carrers; i hi havia una mena d'estímul i d'inspiració en aquest pensament.