Significados de veu solemne en catalán

Llegia en veu solemne i clara, com si recités les Sagrades Escriptures.

El canonge Matons s'avançà i amb veu solemne resà els exorcismes.

El sacerdot pronuncià llavors, amb veu solemne, la fórmula sagramental:

Que descansis en pau, Moret!, recita amb veu solemne, tot mirant la terra estovada.

Amb veu solemne (ja m'havia imposat del paper que em corresponia), vaig respondre-li:

Va abaixar el cap i va contestar, amb veu solemne i clara, rotunda i emocionada:

D'alguna manera se'l veu solemne i simpàtic alhora.

Llavors, en Manelitus s'apropà una mica més a en Tanet, i amb veu solemne li digué:

Doncs precisament Hersch deia "jo no parlo amb una veu solemne, jo vull fer-me entendre".

L'Alba, sense saber distingir la rancúnia de la passió de l'amor, li va cridar amb veu solemne, improvisant:

Pels ulls del cap indígena va passar un llampec d'ira, al mateix temps que, amb veu solemne, deia:

Va posar una mà sobre l'empunyadura de l'espasa i va continuar amb la veu solemne de Robb el Senyor-

En Karl va suposar que qui es dirigia a l'home indignat amb una veu solemne era en Joe Gibson.

Un cop allà va inclinar el cap davant els comtes i mirant el públic va començar amb veu solemne el seu al·legat.

Solen dir coses així quan se'ls entrevista després d'un rodatge, i el locutor, amb veu solemne, assenteix sempre embadalit, donant per bona la reflexió.

-Ésimportant -lidiu amb veu solemne per subratllar la petició.