Ainda não temos significados para "adeir gens".
1Un tret de personalitat que no s' adeia gens amb mi.
2No s' adeia gens amb una imatge d'ésser diví que hauria baixat a estar-se entre els mortals.
3El seu caminar no s' adeia gens amb el que s'esperava d'unes dones que havien estat buidades literalment.
4Tenia un so reposat que no s' adeia gens amb la rapidesa amb què li bategava el cor.
5La mare feia cara de resignació, una expressió que no s' adeia gens amb un caràcter habitualment optimista.
6Un accident aquí no s'hi adeia gens ni mica, perquè sempre acaba aixecant les sospites d'algú o altre.
7El ionqui vestia una caçadora nova, que no s' adeia gens amb els parracs bruts que duia per sota.
8El granellut tenia veu de siurell, que no s' adeia gens amb la cara encesa i lluenta de suor.
9L'home va baixar fent un salt àgil, ple de gràcia, que no s' adeia gens amb el seu aspecte encongit.
11Una boca sorruda sobre una barbeta amb clotet que no s' adeia gens amb aquella cara que semblava una destral.
12Tenia l'alè fètid com un vas de podridura i una veu profunda que no s' adeia gens amb el seu cos menut.
13El Convidat de Pedra, aquell espectre immemorial, la buscava i la cridava amb la seva veu aguda, feble, que no s' adeia gens amb el marbre.
14"Era un home entrat en anys, prim, reservat i trivial... no s' adeia gens amb el concepte que se sol tenir d'un noble rus.