1Bernabé Mainar s'hi va adelitar uns instants.
2Pensava que jo també m'adelitaria amb aquella profanació d'un antic ídol.
3Merlí, que s'adelitava en les sorpreses, els digué:
4Per això els galecs naturals del Padrón ens adelitaven ens amanyagaven ens aviciaven ens gomboldaven tant.
5Tanmateix, els seus sentiments per Florentina segueixen essent vius; però, què ho fa, que no s'hi adelita?
6Els clients no feien cas del que cantava: s'adelitaven la vista en les contorsions del seu cos.
7S'adelitava fent la traveta al seu adversari.
8Només els més savis i sants dels savis s'hi poden acomparar, i s'hi entenen, i s'hi adeliten.
9Per això els poetes l'anomenen "el qui en el llamp s'adelita", "el que provoca les tempestats".
10-L'homegras semblava que s'adelitava fent posar la pell de gallina a l'amic-
11M'adelitava amb aquelles tirallongues d'en MacGregor.
12M'adelitava enfonyant amb força les ungles dins la terra com si obrís un forat en l'aigua del temps.
13Tu en aquest casal adelita't amb Alcínous, el rei, i amb els teus infants i el teu poble.
14S'adelitava amb el fet que, de tots dos, només ell estava tranquil i serè, només ell era irònic i intel·ligent.
15Havia estat un home afable, que s'adelitava veient com els altres es divertien, si bé ell mateix era seriós i de poques paraules.
16Ell es va preguntar si ella realment sabia el que es deia o si s'adelitava simplement en un petit esnobisme sentimental a l'inrevés.