1Resaré a Adonai, ell escoltarà les meves súpliques i tot serà salvat.
2Senyor meu Altíssim i misericordiós, tu ets el sol i únic Déu, Adonai.
3Que no fos la Veu d'Adonai la que li va dictar el destí.
4Sempre té l'excusa d'Adonai: Adonai el crida, Adonai el desvetlla, Adonai el mena.
5Encomana a Adonai els teus camins; confia en ell, deixa'l fer.
6Adonai el despertarà, una nit a Barcelona, deu anys després.
7Resaré a Adonai perquè no us desempari ni un moment.
8Quan en fa trenta, Adonai el desperta a Barcelona.
9Quan arribi el senyal tot serà a les mans d'Adonai, Senyor nostre, rei del món.
10I en el somni dintre el somni compareix tres nits seguides a la presència d'Adonai.
11Només li fa por no acomplir la missió d'Adonai.
12Però el sobta la veu d'Adonai que respon:
13Però, com saber que és del cert la paraula d'Adonai la que li farà de guia?
14Les imaginem tendres, és Adonai qui el guia.
15La mà d'Adonai mou els fils del món.
16Només Adonai viu totes les vides, perquè és etern i il·limitat, i tot és dins d'ell.