1Va apartar el cap cap enrere i va proferir un alarit punyent.
2De sobte, va ressonar un espantós alarit, llançat alhora per cent gorges.
3Em vaig cremar un peu i vaig fer un alarit.
4La Darla va fer un alarit curt i involuntari quan va veure la sang.
5El comandant del camp va proferir un alarit d'eufòria després de les primeres escomeses invasores.
6Aviat, el crit ja no té cap sentit, i es transforma en un alarit d'ira.
7Amb aquella veu fina i aflautada, la súplica era encara més esgarrifosa que un alarit.
8Però no va tardar a soltar-lo, i alçant els braços esclatà en un alarit espantós.
9De la gola li brollava una mena d'alarit foll.
10M'apartaven el bol i vaig llançar un alarit.
11Amb un simple gest, el dolor es va intensificar, i ell va deixar anar un alarit.
12Però aquell no fou l'únic testimoni de fe, ni el seu alarit l'únic precursor d'entrada en batalla.
13Després, ella va fer un alarit encara més penetrant, que va tenir la virtut d'aconseguir el silenci.
14Un alarit d'exaltació per fer bullir la sang dels tartessis va culminar les paraules del comandant del camp.
15El va rebre un alarit ferotge.
16Va esclatar un alarit de joia.
Sobre este termo
alarit
Substantivo
Masculine · Singular