S'anomena alimara o alimària al foc que s'encenia successivament en llocs alts per a donar algun avís en tota una província, costa, etc. Normalment s'encenia al capdamunt de talaies o tossals, i venia a ser el mateix o produïa el mateix efecte, encara que amb menys exactitud, que els nostres actuals sistemes de comunicació.
1
I el senyal havia de ser la crema d'una gran alimara a Dorthónion.
2
Hom cala foc a la llenya, s'eleven les flames de l'alta, ben visible alimara.
3
A la torre més alta resplendia la llum d'una alimara.
4
A fora penjava un fanal com si fos una alimara.
5
Després, el rei s'havia retirat a la seva alimara.
1
Oidà que vindrà bé un poc d'alimàries després de la nugulada d'aquesta tarda.
2
Les parets reflectien en cent mil alimàries les meves dues candeles.