1
Aquí et dono nèctar i ambrosia, et dono l'aliment del teu Déu!
2
Tot seguit una dea li va donar per beure nèctar i ambrosia.
3
Si l'ambrosia no és l'aigua de santina angelina, ja em diràs què és.
4
De seguida vaig percebre la seva olor clara d'ambrosia, el perfum dels déus.
5
Em vaig escórrer, i ella s'ho va empassar com si fos nèctar i ambrosia.
6
Horrorós, naturalment, però bé has de fer veure que et sembla l'ambrosia dels déus.
7
Una gota baixava per la regatera del pit; hauria volgut llepar aquella ambrosia sobre vellut.
8
En unes altres circumstàncies segurament l'hauria trobat fada, però en aquell moment li va semblar ambrosia.
9
Porta't l'ambrosia o prova sort amb el ponx dels Pringsheim".
10
La dona es prenia les copes com els déus es prendrien la seva dosi diària d'ambrosia.
11
Ells, encantats: Allò els sembla ambrosia dels déus.
12
A més, va robar Off!, aquell bàlsam de pau i satisfacció, aquella ambrosia per a la pell.
13
El regne d'Amanpour no existia, però si hagués existit no s'hi beuria cafè, sinó vi, ambrosia, aiguamel o begudes espirituoses.
14
Alguns vailets corrien per oferir-nos aquelles bèsties repugnants, i s'enfadaven si els deies que no, com si rebutgessis un gerricó d'ambrosia.
15
Així trobà un gran plaer imaginant que una pastilla de sabó podia ser ambrosia sòlida per a les formigues que s'hi arraïmaven.
16
Nodrint-los amb el nèctar i l'ambrosia vinguda directament del cel els atorgà una intel·ligència molt més desperta que a la resta de mortals.