1El brumir dels telers omple el local, però ell gairebé no el sent.
2A la dreta, el tebi embalum humà es posa a brumir, agita els parells de braços.
3El gran ull del far brumia, bo i girant fàcilment en el seu greixat encaix.
4Les merles cridaven i als pantans veïns un ésser brumia llastimosament com si bufés dins d'una ampolla buida.
5El vent brumia, i potser el que en Johan sentia en el vent eren els crits desesperats de la donzella.
6El vent cridaner brumeix a l'entorn de Chesney Wold, la pluja copeja amb força, les finestres cruixen i les xemeneies grunyen.
7Els vents brumien, la neu s'arremolinava i la Muntanya de Gel es va estendre, avançant a pleret, fins allà on la gent vivia.