La Lisa rebregava el barret dins d'una de les butxaques de l'impermeable.
2
Atordida, la Lisa va seguir el seu pare a l'interior de l'habitatge.
3
Eren peces de primera classe; la Lisa sabia prou d'antiguitats per adonar-se'n.
4
Al cap de tres hores havia d'anar a buscar la Lisa Modin.
5
La Lisa no abandonava la placeta de l'ajuntament, a l'espera de novetats.
1
Un udol més agut d'en Winston arrencà un comentari a l'impacientat majordom:
2
Per tant, la decisió, l'ha agut de prendre la sobirania del poble.
3
L'aspecte agut és l'altre, la inoperància del saber de llegir i escriure.
4
Després es va sentir un crit agut proferit per un dels gnoms:
5
Se sent un altre crit agut, aquesta vegada crida el meu nom:
1
Em sento com un capgròs perdut enmig d'una banyera infinita d'aigua calenta.
2
L'aigua de la banyera està bullint, només podia pensar en el capgròs.
3
Ni l'angelet aquell capgròs i curt de vista que surt als quadros.
4
Finalment, el capgròs va començar a caminar una mica més de pressa.
5
Però pel quejo he vist, aquest capgròs no està al teu nivell.
1
Em vaig ajuntar amb els meus peons i vam seure a la sama del nostre llaüt.
2
L'escàlem de Segarra s'havia fet ascles i el peó va anar d'esquena contra la coberta de la sama.
3
U La Roser Carol en fa unes quantes de notables: Suma-hi una sima lligada a la sema de la sama en aigua soma.
4
En aquesta ocasió Sama presentarà una creació on recrea, explica, el calor i les arenes africanes.
5
Victòries vallenques de l'AE Claret i l'AAEET a Tercera Catalana masculina de bàsquet, davant del Sama Vilanova i Casal Vilafranca, respectivament.
1
La llissa de la fotografia és del mercat de Vinaròs.
2
Entre els autòctons, destaquen els barbs, algunes anguiles, una bagra i només una llissa.
3
També es pot rostir, com la llissa.
4
La llíssera també diu que és propera, coneguda com grossera hi ha la llissa que rellissa per Eivissa.
5
Però no van atrapar cap llissa.
1
La larva esdevé crisàlide, la crisàlide papallona, el cap-gros granota.
2
El petit cap-gros va creixent per fer-se granota.
3
Sou un vell cap-gros que fa el llest.
4
El catxalot és un animal poc agraciat, més aviat cap-gros que no peix, segons una observació de Fré-dol.
5
Ramon Torramilans Podemos recollirà la voluntat de molts cansats de no fer res mes que de cap-gros a les manis.
1
I amb això, i una mica d'orada i de llíssera que ens queda, haurem d'anar passant.
2
Per la costa creuen que les fadrines que mengen llíssera aquesta nit, no arribaran a casar-se.
3
Qui és ric, tros de llíssera fangosa!
4
La llíssera també diu que és propera, coneguda com grossera hi ha la llissa que rellissa per Eivissa.
5
Un llampec d'escata es produí entre dues aigües: una corpulenta llíssera seguia, ventre en l'aire, una trajectòria per demés incongruent.
1
Per celebrar els vint anys de la cita s'estrenarà un cabeçut.
2
Amb el lema Estimar és una festa mostra un cavallet i un cabeçut festejant.
3
Es tracta de dos models diferents de samarreta, amb la figura del cabeçut com a protagonista.
4
Els vasos porten un dibuix de Tavi Algueró que representa un cavaller i un cabeçut que es fan carícies.
5
La línia també inclou una bossa de roba amb un cabeçut estampat.Tant el disseny com la forma de producció és artesanal.
1
En total seran 30 primeres estrelles d'aquest reconegut i prestigiós circ xinès amb la companyia dels pallassos Caluga.
2
L'espectacle, un viatge a l'Orient a través d'arriscades acrobàcies, coloristes decorats i sumptuosos vestits, comptarà també amb l'humor de la nova generació de pallassos Caluga.
3
Genís Matabosch va detallar que han convidat els pallassos Los Caluga de Xile per aportar "les rialles" després de viure "els esglais" de les acrobàcies.
1
L'única pega és l'Evan, i que no he preparat cappla C.
2
Segons en Chaleg, el cappla pot donar ordres al llop d'atacar.
3
El cappla va repetir el gest, tot fent un pas enrere.
4
No obstant això, avui dia no s'ha executat cappla de senyalització.
5
Jesse i jo vam començar a treballar junts sense tenir cappla.
1
Tampoc no sembla que rera d'aquesta renúncia a militar a ERC hi hagi cap plà preconcebut ni llargament estudiat.