Sinônimos
Examples for "clau"
Examples for "clau"
1Oblida't que l'has vist i dóna'm la clau de l'habitació d'una vegada.
2Es va sentir el dring d'una clau a la porta de l'entrada.
3No es tracta d'un bon clau, es tracta d'haver engendrat un fill!
4La prova havia rebut el nom clau d'RDS-1, però l'anomenaven Primer Llamp.
5La formació s'havia partit literalment en dues meitats davant d'una decisió clau.
1En concret, es tracta de trenta exemplars de cigonya i d'un milà negre.
2La Casa Milà pot ser l'inici de la nostra ruta per Barcelona.
3Es tractava d'una dona resident, de 15 anys, que procedia de Milà.
4Per poder sobreviure a Milà, havia hagut d'aprendre italià molt de pressa.
5La capital catalana rivalitza amb tres ciutats europees més: Milà París .
1L'ase, a l'acte, va ser dreçat davant meu amb l'ajut d'una corretja.
2A partir d'aquell moment l'ase em va interessar més que els estrangers.
3Toca l'ase i queixa't: has anat tan de bòlit, tot el dia!
4L'ase se'l menjà tot, però la vaca no el va ni tastar.
5Per fi, carregat com un ase, me'n vaig anar a complir l'encàrrec.
1Era tot un tros d'home: corpulent, forçut i més pelut que l'ós.
2Això era abans de desfer-se de l'advocat i d'ajuntar-se amb el pelut.
3El vent, blanc, pelut, anava d'aquí d'allà xiulant amb fredor i agudesa.
4Tampoc se'l veu pelut, però surt al carrer corrent cada lluna plena.
5Ell és originari de l'Orient Mitjà, panxut, pelut, cigarreta penjant dels llavis.
1Com que els pares l'havien fet pubilla, la parella vivia al poble.
2Núria Canal, pubilla: A més, hi ha molta gent que hi treballa.
3Més nervis es van viure posteriorment amb l'elecció de la pubilla major.
4Els nuvis vuitcentistes: l'hereu de Terrassa i la pubilla de Sant Pere.
5Com porteu el fet d'haver estat escollits pubilla i hereu de Catalunya?
1Són tres vidrieres de dues obertures amb lluerna a la part superior.
2Va mirar la lluerna a dalt, sobre la qual la pluja tamborinejava.
3Tenia un lluerna, bigues de fusta a vista i les parets inclinades.
4Era com seguir amb la mirada una lluerna que no té pressa.
5Cada cinc bales en sortia una formant una paràbola, com una lluerna.
1Si haguera viscut ara, Mozart s'hauria quedat tísic, pensà el senyor Cordill.
2El tísic va alçar-se de la taula i sortí de la cambra.
3A mi em va semblar la lletania d'un tísic que taral·lejava copies.
4De la presó en sortí tísic i ho va patir durant sis anys.
5Era un tísic mort de gana, i tu el vas acollir.
1Teníem un major, un tal Sojka, un garneu com n'hi ha pocs.
2Era fals, garneu, vulgar, innoble, la més baixa estofa del gènere humà.
3Ja t'has tirat una maledicció-reparà en Set-trossos tot garneu garneu.
4I, abaixant la veu, decantant el cap i fent un ullet tot garneu, afegí:
5Ets un vell impostor, un vanitós, gras, dròpol i garneu.
1Donzella Coris julis Carrer de la Donzella, Vinaròs La bella donzella, juliola joliua, guiula o senyoreta boniqueta.
2En canvi, els altres diuen: Palafrugell peix fregit, julioles a la brasa.
3Vint-i-vuit julioles i una pinta més grossa que la meva mà.
4A Palafrugell tots som iguals: peix fregit, julioles a la brasa...
5Juliola Trigla lucerna carrer de la Juliola (Vinaròs) Que la juliola és un peix, ja ho sabem.
1Rafet, Ausàs i Bassaganya durant la presentació .
2Els kosovars, dirigits per Rafet Prekazi, arriben al partit després de perdre per 0 a 1 davant d'Àustria en l'últim matx, amb gol de Grüll.
1El necessitava: "El meu capd'ase no pot passar-se dels vostres doctes consells".
1El cap de bou ha d'anar a la paret, al davant del quadre.
2Havien esgarrapat les làmines d'or d'una preciosa lira amb cap de bou, que havia quedat reduïda a estelles.
3La cuina peruana és un animal mitològic: alletada amb llet de tigre, té cor de cap de bou.
4Al restaurant, un cap de bou de bronze a la cuina, gossos de porcellana, una atzavara assecada, miralls.
5A les onze la nit serà l'inici del fi amb l'acomiadament del cap de bou fins a l'any que ve.
1Era una de les cases més importants de l'antic municipi de Capsec que contenia cinc pobles.
2El nom de Capsec ve del fet que en comparació amb la resta de la Garrotxa és una vall seca.
3La casa pairal, la Vila, i la dels masovers, can Capsec, són visibles des de la carretera de Sant Pere Despuig.