1
Som condescendents amb nosaltres mateixos i, en canvi, exigents amb els altres.
2
En David em va fer un dels seus somriures tristos i condescendents.
3
Per què som tan poc considerats i condescendents amb els nostres ciutadans?
4
El Borja i la Mariona van somriure i em van mirar condescendents.
5
Ja fa estona que les somriures condescendents dels curiosos s'han transformat en sorpresa.
6
Ella em mirà als ulls i me'ls trobà condescendents, per conhortar-la.
7
Jo sóc molt tendre amb les monades com tu, quan es mostren condescendents.
8
Els periodistes catalans som massa condescendents a l'hora de preguntar?
9
No obstant això, en general, els tractes que rebem són paternalistes, condescendents i violents.
10
Les dues dones de sota la vela s'ho miraven condescendents.
11
Als catalans, ens passa tot això perquè som massa condescendents.
12
Mai no m'ha agradat la demagògia ni aquests "ho entens" condescendents.
13
Simplement delirant; tan condescendents amb l'islam més eixelebrat alhora que implacables amb qui ho denunciï.
14
Era molt fàcil acabar sent condescendents amb ells mateixos.
15
Era tota la raça negra sencera que ja no vol acceptar els teus centaus condescendents.
16
Són vehements en la crítica dels qui manen i condescendents en el patiment dels qui manen.
