No m'ha d'ofendre que em vulguis comprar per diners o per desig?
2
En una ocasió, Arnau havia dit que no havia d'ofendre el rei.
3
Sense ànims d'ofendre, però segurament no recordaré si anàvem juntes o no.
4
Em preguntava què havia fet per ofendre així els poders de l'univers.
5
Però per dir-ho senzillament, i espero no ofendre la vostra sensibilitat: s'enculaven.
1
Una cita que, per cert, va disgustar la direcció actual del PSOE.
2
No tenia ganes de jugar al ping-pong, però no volia disgustar Guiomar.
3
Em vaig disgustar molt menys que no pas un mes enrere.
4
El piamontès, representant de l'únic estat liberal d'Itàlia, es va disgustar.
5
L'estranya suplantació de la Nastassia per la Isa no em va disgustar gens.
1
La pitjor feblesa, la gran maledicció catalana, és la por de desagradar.
2
La victòria de Colau va desagradar l'Upper que es va mobilitzar.
3
Per algun motiu ocult, em va desagradar en el més pregon de l'ànima.
4
A East li va desagradar immediatament el president per haver-la fet.
5
Aquesta pregunta va desagradar a Ivan i el seu rostre canvià.
1
No li va desplaure gens sentir un esbufec de contrarietat d'en Hugh.
2
El seu aire protector va desplaure l'Emili, sense saber exactament per què.
3
Ara, ho veig; la sinceritat del meu caràcter els ha degut desplaure.
4
En el fons, aquelles paraules no l'havien pas de desplaure, a la Miquèla.
5
Havia perdut en bona mesura la meva indigna por de desplaure.
Uso de descontentar em catalão
1
D'aquesta manera poden evitar apujar els preus sense motiu i descontentar, així, els seus clients.
2
Els diputats, pel que sembla, tenen més por de descontentar els tauromàquics que els antitauromàquics.
3
Cal dir que la restauració que en va fer l'ajuntament fa uns quants anys va descontentar molts assidus.
4
Pot acontentar o descontentar a uns i altres, o tot el contrari, com s'ha comprovat amb les declaracions de diferents líders polítics.
5
Si diuen que es tracta d'una avaria perdran prestigi, descontentaran la gent.
6
No cal ni dir que aquesta decisió descontentà tothom: castellans, aragonesos i catalans.
7
Sembla com descontenta, com si alguna cosa no li marxés bé.
8
I és que és la manca de desenvolupament d'aquest text legislatiu el que els descontenta.
9
Maria Eduarda, però, descontenta encara, li va trobar un aire recarregat i fred de museu.
10
Descontenta amb ella mateixa i amb mi que li havia fet costat, volia estar sola.
11
S'han descrit els anomenats mil·lennistes com una generació problemàtica o perduda i, en general, descontenta amb ells mateixos i amb el món.
12
La polèmica familiar estaria ara al seu ple i preferia no haver d'intervenir-hi, no haver de fer d'àrbitre que descontentaria, forçosament, tots els litigants.
13
-Treballoa la redacció d'una revista -vaigmormolar disgustada, descontenta amb mi mateixa i descontenta que m'ho hagués preguntat.