1
El cel es manté sempre igual: blau, desmoblat, buit, esmerilat.
2
De vegades, a l'horitzó allunyadíssim d'un cel desmoblat, puríssim, es produeix un llampec vagarós, a penes perceptible.
3
El cel, desmoblat, és un abisme insondable.
4
Ja ho sé: t'ho he explicat tot en desordre, però és que el meu cap també està una mica desmoblat.
5
Tenia el cap desmoblat, l'alcohol li havia embotit els ulls i caminava, sense solta ni volta, amb les arrugues de la desgràcia al damunt.
6
Locke també va comparar la consciència amb una habitació desmoblada.
7
Se sentí trist com una casa desmoblada.
8
Els camps queden desmoblats; les garberes desapareixen.
9
Fora d'una caixa de cedre damunt la qual hi havia una llanterna de petroli, l'estança era buida i desmoblada.
10
Delibes és Castella, el cel blavíssim i la terra desmoblada, l'erm i els bladars que no grimpen per la falta de pluja.