Significados de dionisíac (dionisíaca) em catalão

Per a ella, com per a ell, la música és una ebrietat dionisíaca.

Hi ressona la tensió del límit, una poderosa pulsió dionisíaca, transgressora.

En aquest sentit el poema constitueix l'apologia d'una estètica apol·línia enfront de la irracionalitat dionisíaca.

Per a Franz és l'art que més s'aproxima a la bellesa dionisíaca entesa com a ebrietat.

En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules.

Els amants del divertiment eròtic i de la disbauxa dionisíaca no hi tingueren, tampoc, res a dir.

Una celebració dionisíaca d'excés i llibertat.

Pots jutjar ben bé quines burles i ultratges ha fet recaure damunt meu l'èpica dionisíaca en aquesta època de maldat.

A la rave dionisíaca també és possible menjar-hi, des d'entrepans catalans a samoses índies -empanades de verdures fregides- tot a euro.

Al capdavall, Blasco, com el seu "germà" Joaquim Sorolla, sempre va reivindicar una modernitat mediterrània i una visió de la vida cosmopolita i dionisíaca.

Era evident que es tractava dels quaranta-vuit rotlles de la Dionisíaca del bard de Panòpolis.

L'origen del carnaval A l'Edat Antiga les dionisíaques, eren les celebracions gregues en homenatge al déu Dionís.

Les dionisíaques gregues es van estendre a Roma, que les qualificà de bacanals (de Bacus).

Un fenomen com la Dionisíaca de Nonnus de Panòpolis en el segle cinquè havia de provocar per força el més viu interès.

El suc dionisíac ja ha fet efecte en mi; se m'acluquen les tavelles dels ulls.

L'itimbe dionisíac hi ressonà furiosament, voltat de flames sacrílegues.