Que té grans coneixements sobre un tema determinat.
1Era molt docte i, malgrat el meu cansament, vaig continuar escoltant-lo amb admiració.
2El senyor Gracie és molt diferent; és extremament vulgar, però crec que és molt docte.
3Ara, tampoc no he agafat cap tractat per fer-ne els arranjaments; no sóc tan docte.
4El docte Feliu va fer dringar una campaneta.
5Havia adoptat aquell to que em divertia, un to docte en què s'endevinava fàcilment un punt d'autoburla.
6Tenia un altre sacerdot menys docte al front de les factures de cada barri de la ciutat.
7Clavel explica que era un mariner "docte i bon matemàtic, però també artista i somiador".
8Dos dies abans de la mort d'Adelmo vau presenciar un docte debat que es descabdellà aquí, a l'scriptorium.
9Ara tornen amb força els gonelles a fer renou gràcies al molt docte batle de Calvià, Carlos Delgado.
10Les mateixes mans ovilladas, l'aire docte, el caràcter impàvid, la consciència de ser imprescindible, la negligència deliberada de l'aparença física.
11Res dolent: havia caigut en mans d'un amic docte que havia volgut confiar-me algunes idees seves sobre els orígens del Cristianisme.
12Sempre que es trobava en reunions així, li agradava ficar-s'hi i, si era possible, oferir opinió, donar el seu docte consell.
13Silvio, docte i màgic, mirant la vida des de la talaia i tractant de transcendir-la valent-se de l'art de la cançó.
14Els coneixements que té de la Bíblia són d'un home realment docte i en l'extensió de la seva obra són permanentment visibles.
15El docte professor es va mirar les postres il·luminat per les darreres paraules i va fer que sí amb el cap, embadalit.
16Va ser el docte Eiximenis qui, a continuació, va demanar llicència del bon Joan per a respondre a les dites de misser Bernat.
Sobre este termo
docte
Adjetivo
Masculine · Singular
Docte nas variantes da língua