Suaument, mansament, el meu amor s'obria camí en el cor d'aquella dona adorable.

Una nena petita transmutada en dona adorable i plena.

Vaig agafar-la-hi; era el retrat d'una dona adorable.

Estimeu-la, estimeu-la molt, encantadora amiga, aquesta dona adorable.

Ja captivada pel corrent de la passió, aquella dona adorable, amb la bona fe de la por, va pensar: "Oh, no!

Però de cop i volta la mirada s'ha apagat, la veu ha desaparegut, i aquella dona adorable ha caigut entre els meus braços.

"Vet aquí, estimada Lucette, com era aquella dona adorable!