La tasca d' educar no pot recaure només en un dels dos progenitors.

Malauradament, per a educar no hi receptes màgiques.

Rosàs és contundent: Els adults som conscients que exercir la responsabilitat d' educar no està exempt de riscos.

Per això els psicòlegs no es cansen de repetir que la millor manera d' educar no són els sermons sinó l'exemple.

Però en aquest educar no pots evitar de traspassar les teves creences, ràbies, frustracions, etc., i modelar la criatura com a tu t'agradaria que fos.

Educar no és només donar continguts, implica pensament crític, intercanvi, confrontació i convivència.

Cap dona respectable i educada no es podia veure tractada com una proscrita.

Aquí els que eduquen no tenen per què saber com fer-ho.

Educar no hauria de ser només posar deures i exercicis.

Amb la gent mal educada no es parla d'Educació.

Segurament, les monges que m'havien educat no m'haurien reconegut.

Educar no és, únicament, regar un jardí, sinó fer que allà mateix hi neixi un brollador.

La manera com els eduquis no canviarà això.

Perquè ja se sap: la gent rica i ben educada no parla directament amb plebeus com nosaltres.

Hi ha gent que es diverteix educant no solament els seus propis fills, sinó també els dels altres.

Hi ha mots que una boca femenina i educada no pot pronunciar, malgrat que la cremi per dins.