1Cert que aquí el verb es fa servir amb l'accepció de perdonar.
2En tots aquests casos, també es pot fer servir el verb 'ésser'.
3Què vol dir, si no, allò que al principi fou el verb?
4En llengua catalana es distingeix molt bé el verb ser de l'estar.
5L' oració és el substantiu, el verb i l'adjectiu, la resta em sobra.
6I de seguida em crida l' atenció una espècie d'aparició freqüent: el verb ficar.
7No sabia encara si aquell era el verb just i vaig continuar l'anàlisi.
8En aquest cas, farem el verb com si fos transitiu: 'el van cessar'.
9Car també hi comptava un procés de possessió mitjançant el verb.
10I és que el verb que millor us defineix és 'compartir'.
11Per una banda, observeu que va fer servir el verb 'mobilitzarà'.
12Vaig acabar concloent que el verb era just aquell: estimava Ada.
13Mama i el verb cuidar que comporta ens marca el camí de sempre.
14Ni amb el pensament goso repetir el verb que va usar.
15Sabem que en català tenim el verb endur o emportar però naltros prenem.
16Aquest segon significat és sobrevingut, per analogia amb el verb original, ara desplaçat.