Sinônimos
Examples for "presumir"
Examples for "presumir"
1L'aparició d'una dona va fer d'immediat que els joves començaren a presumir.
2Cap dels seus amics pot presumir d'haver tornat cap noia boja d'amor.
3Per desgràcia nostra ni tan sols podem presumir d'aquestes noves figures financeres.
4Podem encara presumir legítimament que tenim un dels parlaments més antics d'Occident?
5No podem presumir de transparència, perquè tots els partits haurien d'estar-hi obligats.
1L'estómac se'm va inflar i se'm va posar dur com un tambor.
2Les famílies nobles que d'amagat contribuïen a inflar les arques d'Alfons XI.
3El cor se'm va inflar com si m'hagués de trencar les costelles.
4La seva fama d'home-gol infal·lible va créixer i es va inflar inconteniblement.
5La còlera li va inflar al front una vena, que bategava amenaçadora.
1Però no eren els únics jardins reials de què podia enorgullir-se la ciutat.
2La immoralitat i la incompetència no són virtuts de què enorgullir-se.
3Res per a enorgullir-se ni presumir davant el personal.
4Langley era un dels pocs llocs on algú encara podia enorgullir-se d'haver treballat per a Nixon.
5En qualsevol cas, en Kevin ja hauria tingut temps suficient per enorgullir-se de la seva dona.
1És una cosa per a envanir-se, si sou dels qui presumeixen.
2Els vanitosos, reflexionava Falco, tenen la capacitat d'envanir-se sempre.
3Portava una cinta roja als cabells, i de tota la blanca companyia era l'única que podia envanir-se d'un ornament tan marcat.
4Si Olive desitjava formar Verena, podia envanir-se d'haver començat ja el procés, i que la seva col·lega en gaudís tant com ella.
5Del que no poden envanir-se gaires ciutats ni viles és de posseir un monument ni la meitat tan artístic com el nostre...
1També sabia que li agradava d'ufanar-se i li donava peixet sense cap mena de vergonya:
2Tot i ufanar-se que el seu llibre de poesia estava a punt d'aparèixer, però, Buñuel no el va publicar ni aleshores ni més endavant.
3Una penitència dins la penitència, una prova per a un home que, com que es creia valent i a resguard, corria el perill d'ufanar-se.
4Val a dir que de boniques no ho són gaire: són d'aquella mena d'embarcacions amb les quals un hom no pot ufanar-se i donar-se importància.
5No hi ha perquè ufanar-se'n.
1El notari, només li va faltar sentir parlar del notari per acabar d'enfaristolar-se i començar a tractar-los a tots de lladres i beneits acabats.
1-Ensuperbir-se i gloriejar-se de tot el que té i el cobdiciar el que no té.