La propietat privada i la iniciativa empresarial reculen davant l'expansió estatista.
2
Aquí hi ha un reforçament de la lògica estatista dels que tenen estat.
3
Sobretot si tenim en compte la tradició no gens estatista del poble català.
4
Aquí som un bastió estatista malgrat que, per sort no siguem un Estat.
5
Els altres cinc han estat per a l'esquerra estatista.
1
Resulta que els catalans ens hem fet estatistes i els francesos s'han fet nacionalistes.
2
Potser per això els militants del laïcisme preventiu adoptem una actitud escèptica davant del projectes estatistes.
3
Els partidaris de l'Estat fort, per la seua banda, desitgen el reforçament de les estructures estatistes.
4
Serien Estats que assumirien, amb l'excepció del colonialisme pur, totes les bestieses estatistes del segle XIX europeu.
5
Des de el punt de vista de país la cosa canvia, segons ho mirin unionistes, catalanistes, demòcrates o estatistes.
Uso de estatisme em catalão
1
Si parteixes de l'estatisme, és molt més difícil de tenir temps.
2
És un estatisme tronat, ridícul i nefast, així com contrari al nostre temps.
3
La voluntat d'estatisme d'una societat és el primer símptoma que el sistema ha caducat.
4
Amb la linealitat sempre hi ha evolució perquè hi ha moviment i no estatisme.
5
García imprimeix el caràcter necessari l'estatisme i la contemplació dels vents alisis proposat per l'italià.
6
La confusió de conceptes de l'estatisme lingüístic és monumental.
7
L'obra va de menys a més perquè en l'arrencada l'oralitat i l'estatisme posen a prova l'espectador.
8
L'asiàtic es mantenia en un estatisme pur.
9
Però què hi farem: l'estatisme independentista no és, ni mai no ha estat, ni serà, un humanisme.
10
Opaca de tot d'una, la seva veu semblava emanar de la pols i de l'estatisme de la cambra:
11
L'estatisme i extensió d'alguns monòlegs resten vol i joc teatral a un espectacle de durada una mica excessiva.
12
En el fons, aquestes qüestions continuen vigents: com hauria d'evitar el projecte d'una societat solidària el parany de l'estatisme?
13
El segle XXI hem de superar l'estatisme del segle XX, que va néixer després de la Segona Guerra Mundial.
14
No és ni modernitat ni progressisme; és incultura i fascinació cool per tot allò que sigui estatisme i anticristianisme.
15
Avui l'independentisme, minoritari en la societat, però molt majoritari en la comunicació social, va fer creure que només tenia importància assolir l'estatisme casolà.
16
Tampoc hi ajuden l'estatisme pel pes inevitable de l'oralitat i l'obligació de llegir el sobretitulat, en dues pantalles iguals als dos costats de l'escenari.