Me'l vaig mirar: el seu somriure es convertia en un rictus d'orgull.
2
Ingham va sentir un rampell d'orgull, com si tot allò fos d'ell.
3
A l'entendre de la mare, la resposta de Sofia era plena d'orgull:
4
Arravataments entrelligats d'orgull i d'amor s'agitaven darrere els ulls de la Robin.
5
Tant d'humilitat com d'orgull, tots n'hem de tenir en la mesura justa.
1
La vanitat és un pecat comú, i els escriptors no se n'escapen.
2
Era una desfiguració menor, però la seva vanitat no se'n recuperaria mai.
3
Passar a ser segon pot ferir la vanitat, però impulsar el futur.
4
Li veies tota la vanitat estufada i pretensiosa d'un gat en zel.
5
Però tot talent amaga perills, com caure en l'orgull i la vanitat.
1
Sense baixar i amb un punt d'altivesa i arrogància li va respondre:
2
L'Artur em va mirar amb arrogància i es va limitar a dir:
3
S'arronsa d'espatlles amb arrogància i m'ofereix un somriure de disculpa poc convençut.
4
Malenconiós, desdenya l'arrogància dels palaus i només s'interessa per quin número tenen.
5
Actualment, les picabaralles entre partits han aconseguit que l'arrogància s'imposi al seny.
1
L'èxit en l'organització del camp li féu pujar els fums al cap.
2
L'afectació més severa per temperatura i fums és a la primera planta.
3
Entre els fums del somni, la penombra i les obsessions vives digué:
4
Un dels consells més importants és el d'instal·lar un detector de fums.
5
També estableix com ha de ser la sortida de fums dels locals.
1
La cara d'Hilari Boix era d'aquelles cares en què aflora la supèrbia.
2
S'associa amb la supèrbia, el rancor o creure's millor que els altres.
3
Ningú podia estar totalment segur si aquella actitud era supèrbia o idiòcia.
4
En aquest cas concret, a més, hi ha un punt de supèrbia.
5
Ben al contrari amb el seu buit van evidenciar menyspreu i supèrbia.
1
Al cap d'una estona semblava quasi normal, deixant de banda la inflor.
2
Era la inflor del llavi al voltant del trenc, el que l'amoïnava.
3
M'esforço en somriure tot i la inflor, i li dic, mira'm bé.
4
El teixit es veia tumefacte i la pell tibant per la inflor.
5
Semblava una bufetada, que havia produït una forta inflor en la galta.
1
Sense baixar i amb un punt d'altivesa i arrogància li va respondre:
2
Homínids salvatges i estrategs andreottians coincideixen en l'arrogància, l'altivesa i el menyspreu.
3
Vaig fer un glop i me'l vaig mirar amb una certa altivesa.
4
Tornava a ser agressiu, i la seva altivesa, exagerada, resultava menys versemblant.
5
Tenia l'altivesa desafiadora d'un sectari orgullós de la seva aventura fallida.
1
Aquella ciutat amb ínfules estimava les flors i la música, com ell.
2
Com goses penetrar al palau de l'obsecració amb ínfules de bruixot adoctrinador?.
3
El que sembla passar per alt són les seves grans ínfules.
4
No voldria pas que la Jordi tornés a casa amb ínfules i pretensions.
5
Acompanyava els deliris de grandesa parlant amb ínfules de savi i de potentat.
1
En Tomàs mira el ròdol de curiosos amb urc de gall triomfador.
2
Però l'orgull de Guy, l'urc de vint-i-set anys, esclatà davant d'Steve aquella tarda.
3
Per l'urc en què basava la seva confiança en la raó de l'home.
4
Mirava amb indiferència, amb urc, com només els joves poden mirar.
5
Hi havia urc en el gest, en la mirada i en les paraules.
1
És per culpa d'aquest estuf d'aigua que ha caigut, i que m'ha calat fins als ossos".
2
El vent anava mancant, mancant... Les nostres veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en tant per un estuf moridor.
3
La pluja, esparpallada pel vent, formava arreu una espessa polsaguera, en la qual amb prou feines s'obirava l'estuf de l'onatge amb sos llengots d'escuma voleiadors.
4
-Fotun estuf d'aigua, mossèn!
5
-Haifeta una sort-va dir el xicot, abaixant els ulls per honestar l'orgull i la joia que li vessaven a estuf del cor.
1
I tot això sense oblidar el ja esmentat Piras (1941-1989), mort prematurament i esdevingut un dels patrimonis que els algueresos llueixen amb més protèrvia.
1
L'altivitat i supèrbia, moltes vegades, cal deixar-se-les a casa, quan els teus votants estan dient que eixes formes no són les adequades.
1
-Relaciósentimental entre mestre vell i deixebla jove?...
Uso de fatuïtat em catalão
1
Ella reia de la meva fatuïtat i la secundava amb sorna i reverències.
2
El viatge s'anava convertint en una fatuïtat, una tartarinada impressionant.
3
Naturalment, que s'elogiés a si mateix anava a to amb l'enrevessada fatuïtat de tota la conversa.
4
La cara del dèspota resplendia d'orgullosa fatuïtat.
5
Jo estava bocabadat davant de tanta fatuïtat.
6
Però fa temps que he perdut la fatuïtat de creure'm a mi mateixa quan ho sento així.
7
La seva fatuïtat és vertiginosa.
8
Quina fatuïtat, tot plegat!
9
Ai de la fatuïtat!
10
Pedro Farsánchez només es reuneix amb miralls perquè la fatuïtat, l'exageració malaltissa del seu narcisisme és el seu únic capital polític.
11
En la seva expressió, la senyora Johnson veia, o creia veure-hi, no pas gratitud, sinó arrogància i, en comptes d'orgull, fatuïtat immensa.
12
De vegades la seva capacitat d'autodenigració per tal de donar una idea diferent del que realment és, arriba a la pura fatuïtat.
13
En lloc d'això, va assenyalar la llibreta en la qual molts altres models havien escrit comentaris, expressat elogis i retrets, saviesa i fatuïtat.
14
Dóna, en fi" pel seu caràcter la idea d'un caràcter dolent; pel seu esperit és una barreja de fatuïtat francesa i de metafísica alemanya".
15
L'eternitat fou petita per acollir els gemecs, les queixes, les fatuïtats.
16
-Ésclar que n'hi ha hagut -responguéamb fatuïtat la Grauja.