1
Era una gran ironia que pretengués residir en el mateix país que l'havia enderrocat.
2
La relació amb el seu marit sempre ha estat una gran ironia, ideològicament parlant.
3
La primera, i aquesta és la gran ironia, és inorgànica.
4
El seu avi se'l mirà amb una gran ironia:
5
Sant Jordi, el genuí, serà virtual malgrat que, gran ironia, les previsions meteorològiques no anunciïn pluja.
6
Una gran ironia, perquè el llibre en sí sembla, precisament, l'epíleg de Morera al capdavant de Compromís.
7
I la gran ironia és que ni tan sols el bestiar no pot sofrir el margall, diu l'Ostra.
8
La gran ironia, per descomptat, era que a en Pickering el president Herney ni tan sols li agradava.
9
En el moment més enlluernador d'Atenes es produeix una gran ironia contra els déus, però no es produeix cap blasfèmia.
10
La gran ironia, que al final de la seva vida, el jutge "s'enfronta a la seva pròpia sentència", avança l'autor.
11
És una gran ironia que això passi quan tenim accés a tota la informació, quan n'hi ha prou amb un clic per desemmascarar-les.
12
Gran ironia, les aparences i el descobriment del que, en realitat, és.
