Estirau la pasta de manera que us quedi d'un cm de gruixa.

Jo m'havia abocat pel cim de la borda del barquinyol, obsés per aquella gruixa d'aigua.

Congelau aquestes porcions de pasta durant una hora i després feis-ne trossos de dos dits de gruixa.

Feis-ne porcions de devers 2 dits de gruixa i enfornau-les a 210º C durant 15 minuts.

Van passar un cadenat de la gruixa d'un braç pels grillons de les mans i el van estacar a unes politges gegantines.

Ell brandava son fanal de carboner, assenyant-me els mals passos, advertint-me els còdols, sondant amb el gaiato la gruixa de la neu.

Es tira sobre oblies blanques que estaran damunt d'un paper i s'estén la pasta, que ha de tenir entre dos i tres dits de gruixa.