Primogènit home, que antigament tenia el dret a la part més important de l'herència, és a dir, l'hisenda i les terres.
1L'Otto es considera l'hereu del gran Jandy Jandaschewsky -vadir aleshores l'Andrew.
2Li cal insistir perquè l'hereu, des del capdamunt de les escales, contesti:
3La mediocritat cap a la qual s'estava decantant l'hereu dels Tallaferro l'esparverava.
4El meu germà és l'hereu i ha d'aprendre l'ofici de la guerra.
5Haurà d'emprar eines noves, el fill gran de l'Eugeni, el seu hereu.
6L'hereu, pensant que el capellà la mantindria tot l'estiu, s'hi va avenir.
7L'hereu Rivelles se la devia haver triada, però no se'n recordava pas.
8Malgrat el parer de l'hostaler, l'hereu volgué de nou anar a aconseguir-la.
9I el fill d'en Cugat serà, a la seva hora, l'hereu Baduell.
10Això no vol dir que a l'hereu d'Arraplega no li agradés divertir-se.
11Sap que m'ha dit un d'ells, l'hereu de la masia més pobra?
12I molt menys des que a l'hereu de cal Palau l'havien ascendit.
13La seva confiança a fer d'hereu és una mostra d'entusiasme molt eloqüent.
14Era, sens dubte, el jove senyor Winston, l'últim Swordfish, l'hereu del títol.
15Quan s'il·lumina és tan sols pel naixement d'un hereu o d'una hereva.
16L'hereu de Saverneda en va llogar un, que tenia fama d'avançar-ne molt.
Sobre este termo
hereu
Substantivo
Masculine · Singular
Adjetivo
Masculine · Singular
Hereu nas variantes da língua