Persona no entesa en un tema o sense estudis que l'avalin.
1I es va sentir alleujat, com si s'hagués confessat al germà llec.
2Te sorprendries de ses coses que sap, no és cap frare llec
3Era un llec autèntic, incommovible, ni més ni menys que un llec.
4Un monjo llec li va somriure, però estava pendent del seu prior.
5Allavors lo llec, besant-li la mà en signe de filial submissió li digué:
6El germà Simó i el monjo llec van escoltar aquelles paraules en silenci.
7Em semblà que aquell seria l'últim llec que trobaria caminant per les carreteres.
8En Ballester, llec com era, es va posar a riure:
9En aquest sentit, el llec tenia raó; els ordes mendicants són avui essencialment femenins.
10Aquell llec encarnava una forma que s'allunyava, que es pansia.
11Van der Valk era totalment llec en qüestions de pesca.
12Faig aquestes reflexions com a ciutadà relativament informat però llec en els temes judicials.
13Jo sóc un monjo llec, el germà Ot, i tinc cura de la palanca.
14En sabia poc, d'art, però no era un ingenu ni un llec en la matèria.
15Quan el tinguérem a la vora, el senyor llec em dirigí una rialleta de confiança.
16El llec antic, d'ase i senalla, ja no es troba avui pels camins i les carreteres.
Sobre este termo
llec
Adjetivo
Masculine · Singular
Substantivo
Masculine · Singular
Llec nas variantes da língua