Mena de guant sense dits.
1Els ulls de Brom van guspirejar, però deixà anar la mà d'Eragon perquè tornes a posar-se la mitena.
2Malgrat la màscara i la mitena, tenia la sensació que l'havia reconegut, tot i que no havia parlat.
3Quan Eragon agafà la mitena, els forts dits de Brom se li van cargolar al voltant del canell i el van girar bruscament.
4En una terra amb un fred tan glaçador i uns vents tan forts, perdre una mitena podia significar perdre una mà, o la vida.
5Portava un abric ben brut, mitenes de llana i botes de feltre.
6Es vendrien pastissets en forma de mitenes i s'intercanviarien patrons per fer mitja?
7Aquell diumenge, es veia que era el Dia de la Mitena.
8Rout s'agità lleugerament, amb les mans cobertes amb mitenes negres a la falda.
9Escrivia de pressa amb llapis i duia mitenes per mantenir les mans calentes.
10Durant el dia, te la podries posar sota les mitenes.
11I riu amb un posat seriós, tot estirant-se les mitenes.
12Em vaig posar les mitenes a les mans i vaig obrir la porta sobre les xarneres.
13Em preguntava si feia servir mitenes alguna vegada.
14Que ens tocava passejar-nos amb mitenes fetes a mà i ensenyar les mans amb aires de felicitat?
15Portava una bufanda gruixuda i unes mitenes.
16Duia mitenes de punta, lligacames, tot negre.