1
La pobre mare se la mirava plorant, fins que l'home va dir:
2
Va plorar molta estona, pobre mare, amb les mans ensangonades damunt aquella porta tancada.
3
Em vaig passar dos dies sencers estirada a la cabina, i la pobre mare estava força verda.
4
Cada nit se'm permet de recollir menjar de rebuig per dur-lo a la meva pobre mare malalta: ella viu allà baix, arran de la platja.
5
La pobre mare, horroritzada i penedida, va tenir el temps just de tirar-li al coll uns rosaris que van fer fugir automàticament les espantoses criatures.
6
Creu que la teva pobra mare només pensa en el teu bé.
7
La pobra mare ja no tingué més el cap a la cerimònia.
8
Com si encara la sentís, la pobra mare en pau descansi:
9
La seva pobra mare que mai va deixar d'estimar-lo, malgrat tot.
10
La pobra mare n'ha estat malalta, i això que no ho sap tot.
11
A la seva pobra mare se li va trencar el cor.
12
Inquieta de semblant mudança, la pobra mare li rondava entorn, perseguint-lo a preguntes.
13
I mirava de condormir amb vagues raons el dolor de la pobra mare.
14
La seva pobra mare es mirava tot i tothom amb els ulls embogits.
15
He fet passar unes males estones a la meva pobra mare!
16
No sé com la meva pobra mare es va deixar enredar.
