1
El pobre mossèn s'encongia davant del mestre des de la darrera vegada.
2
De veritat, Frederic, jo crec que el pobre mossèn no estava bé.
3
Apa!, afanya't, que el pobre mossèn deu haver de menester ajut i companyia.
4
El pobre mossèn del cap oliós no se'n sabia avenir.
5
Nascuda en el cervell malalt del pobre mossèn Faria, ¿no havia mort amb ell?
6
Si aconsegueix fugir, recordi que el pobre mossèn que tothom tenia per boig, no n'estava.
7
Si el pobre mossèn no hagués anat de pressa i corrents, hauria tingut el seu rèquiem.
8
Li semblava que tothom havia de sentir pel pobre mossèn una part de l'afecte que ell li tenia.
9
Vull dir que el pobre mossèn va acabar ingressat en el que havia estat el col·legi d'aquella noia.
10
Era evident que el pobre mossèn Pons no hi podia fer res i no valia la pena amoïnar-lo sense motiu.
11
A la mateixa època, hi havia un altre home al castell, però aquest no era un malvat sinó un pobre mossèn boig.
12
El pobre mossèn, llavors retirat al Pallars, no sabia quina excusa més oposar a les exigències epistolars de Zamora, cada vegada més insolents.
13
Era hàbil i fort mentre que el pobre mossèn era vell i feble; d'altra banda, tenia el cervell massa trastocat per seguir una idea.
14
Pobre mossèn, que ja feia temps que era un sac d'ossos.
15
-Penjadet ,siet plau, li pots revisar les macadures al pobre mossèn?
16
¿Així, vol veure el que fa referència al pobre mossèn, que era la tendresa personificada?
