1
La porta del regne dels morts era guardada per un gos enorme, Cèrber.
2
No us penseu, però, que Persèfone es trobava solitària, al regne dels morts.
3
Fer tornar algú del regne dels morts era molt més que curar-lo, va pensar.
4
Quan tots dos haguessin abandonat totalment el regne dels morts.
5
Deixem enrere el món dels vius i, encara vius, ens instal·lem al regne dels morts.
6
El silenci fred i la foscor del regne dels morts els envoltaven, envoltaven llurs paraules.
7
Enllà, a sota, el regne dels morts s'havia perdut.
8
Jo ja sóc al regne dels morts, amb Persèfone.
9
I en aquest cas llança una ombra molt i molt negra sobre aquest regne dels morts.
10
Allà dalt, el mosaic d'espurnes inflamava el regne dels morts amb tota la potència dels focs del cel.
11
No passa gaire sovint que veiem algú a qui ens havíem estimat que torna del regne dels morts.
12
M'acompanyaràs al regne dels morts.
13
Ens pensàvem que, simplement, vindria algú del regne dels morts amb qui després podríem xerrar animadament de coses interessants.
14
Així apareixia en esperit, al regne dels morts, no cremat pel foc del drac, ni ferit; però no pas sencer.
15
Ara, acompanyem uns moments Ulisses quan baixa al regne dels morts, amb permís dels déus soterranis, així sabrem qui hi troba.
16
Aquest Orfeu, seguint els dictats del clàssic, ha aconseguit baixar al regne dels morts, però ho ha fet amb la paraula.
