1Per què he de sollar la meva mare davant aquestes criatures?
2I no em semblava pas que Salvatore s'hagués pogut sollar amb un crim semblant.
3Ell va sollar la paraula de Joaquim de Calàbria i en va fer causa de mort i sutzura!
4Penseu que dir-li "comunitat" al país és debades, o no té importància sollar la senyera amb blau?
5Com goseu sollar el solar dels meus avantpassats?...
6Jo faré trossos aquesta quan serà sollada de la teva sang vil.
7No he sollat massa ja la vostra imaginació amb relats infames?
8Mentre hi hagi gent com aquesta, que ho solla tot.
9Callo... Es el rèptil impur sollant una rosa, amb la comparació ja està tot dit.
10Miserable de mi, que he sollat una vida innocent!
11L'ànima de bon solaç, mai no serà sollada.
12Després les teranyines del passadís, que sollaven tot el sòtil i queien damunt els calendaris, pobrets.
13Amb la gent tot era complicat, les persones i sens dubte els enemics el confonien, el sollaven.
14Heloise sabia que ell s'havia sollat amb un assassinat, un crim... però era de debò un crim?
15Ja hauria estat prou greu que un dels meus monjos s'hagués sollat amb el pecat abominable del suïcidi.
16Tants de caps havia segat, que tota ella, com el sòl que sollava, eren d'un color vermell infecte.