Un televisor petit, sobre una taula de pi, emetia una telecomèdia.

L'arxipremiada telecomèdia nord-americana és una màquina de fer diners.

Aquest retorn de la telecomèdia El crac potser és el preludi del retorn de l'altre crac.

Tots ells desfilaran per aquesta telecomèdia en papers episòdics, com correspon a la rotació que exigeix el guió.

Quatres anys després, va cridar realment l'atenció com a part del repartiment coral de la telecomèdia de culte 'Arrested development'.

Va tornar a instal·lar el gènere en el 'prime time' després d'uns anys 80 en què va guanyar la telecomèdia.

Si preparava una telecomèdia, segur que els protagonistes eren gent tosca, de carrer, paios que jo coneixia molt bé: italians, polonesos, negres.

Recordo que el 2015 va acceptar un paper -un paperot- en aquell nyap de telecomèdia, estúpida i vulgar, que es deia Anclados.

L'altre dia va ser convidada al programa El intermedio (La Sexta) i tampoc es van poder resistir a posar-li moments d'aquella telecomèdia.

O sigui que, 14 anys després, la telecomèdia Dos + una està tenint l'audiència que no va arribar a tenir l'any 2001.

Un retrat familiar més dolç que agre, però amb un grau de realisme extra respecte a les telecomèdies nord-americanes de l'època.