La tronadissa rugia i ressonava al llunyedar i la pluja encara queia amb força.

Vint dies i vint nits suportant la tronadissa del canó i la insídia del picot.

Un gran enrenou de tronadissa, molt més fort que abans, retrunyí per terra i ressonà a les muntanyes.

Van rebentar els llamps, la tronadissa.

Tota l'illa un absolut moviment d'aigua, la tronadissa, el llampegueig espectral, les barraques esbucades i escombrades, la gent desesperada, xopa, arrossegada.

Els cels esclataren amb una tronadissa fendida pel llampegueig i una pluja negra, com assots desfermats, es desbordà com un torrent.