Que lluny que queda tot allò, verge santa!

Quin esglai que m'hi endut, verge santa!

I els homes, verge santa, els homes!

Ai, verge santa, quin fàstic!

Deia: "Ai, verge santa del Remei, que em caso amb aquell home tan truja i que fa tanta pudor, mareta, marona meva".

Verge Santa, quin trosset tan menut que en queda del malvat Oplatka!

Verge santa, vol que li aconsegueixi els diners per comprar la parcel·la sencera!

Verge santa!, que de pressa que m'anava el cap quan arreplegava tot allò!

Verge santa, va pensar el cuiner, quilos i quilos de faxos!

Però, Verge santa, que dura torna a tenir la cigala, estimat pare Ambroise!

He de sortir d'aquí, he de sortir, Verge Santa, ajuda'm, he de sortir.

Verge Santa, Val, no podria viure mai sense tu... Sí, bé, bé..., així!

Va exclamar: " Verge santa!", una expressió que no li havia sentit mai.

Verge Santa, com s'ha arrossegat fins allà, aquest tros d'invàlid?

Verge santa, si no sé ni com l'han pogut matar.

Verge Santa, què els ha passat a les teves mans?