1Suava una mica i l'olor vinagrosa de la noia es barrejava amb la del seu perfum.
2Al seu costat van aparèixer dos homes més, tan uniformats com ell i amb la mateixa expressió vinagrosa.
3L'alè li feia una fortor vinagrosa.
4-Doncs ,joprendré una cervesa -vacontestar Sylvia secament a aquella cara vinagrosa de Gustav.
5Munió aquella d'individus mansuets o diligents, i a voltes satisfets o vinagrosos, que venien de la feina per anar-se'n a casa.
6No arribem a tant; el local i la música s'ho emporten tot -prosseguíl'hereu Isern, esgarrifat pel record de la vinagrosa beguda.
7Feia una olor acollidora, al somni -comd'herba després de la pluja, i de canyella, i l'olor salada, vinagrosa, de fulles socarrades dels Jardiners.
8El fons de la tassa era negre, i d'allà pujava una pudor agra i vinagrosa, vomitiva, que em va fer pixar-me el camal dels pantalons.