Sinônimos
Examples for "corbata"
Examples for "corbata"
1Sota d'un coll d'una netedat incerta portava una corbata barata i rutilant.
2Robert va perdre l'agulla de corbata d'or i el rellotge de cadena.
3Després m'escorxarà el ventre, m'arrencarà els budells i me'ls posarà per corbata.
4I se m'acostà i m'agafà la corbata, per fer-me abaixar el cap.
5Abans de morir m'agradaria aprendre a fer-me el nus de la corbata.
1Al costat hi havia un paper d'embolicar, cel·lo i un llaç groc.
2L' entitat també posarà venda de pins del llaç groc i domassos.
3A més, no hi havia manera d'enxampar-los en cap llaç ni ratera.
4I si l'emboliques amb cel·lofana i li poses un llaç, molt millor.
5El llaç familiar s'imposa per damunt de les idees i d'experiències col·lectives.
1Les Reines de les Festes imposaran un corbatí a les bandes participants.
2Tots cinc de negre rigorós i amb corbatí de la vella escola.
3Per a finalitzar, es lliurarà un corbatí commemoratiu a cada comparsa.
4El Sr. Kenge, després de posar-se bé el corbatí, ens mirà.
5Haig de seure als esglaons del teatre i desfer-me el corbatí.
1Els interrogatoris, amb aquests preliminars, prometen ser esgrima sense plastró ni màscara.
2En Tarly duia malla i cuir bullit, i un plastró d'acer gris.
3Una altra va rebotar al plastró del cavaller amb l'armadura negra i daurada.
4En Walder Petit es va donar cops al plastró amb la mà enguantada.
5I la barbeta aspra i cendrosa li refrega el plastró esfilagarsat.
1Potser la xalina només figura en la panòplia per a donar-se aires d'artista.
2Segons l'opinió general, aquell senyor portava xalina -generalment molt bufada -perquè era patrioter.
3En ple estiu, el senyor Pire porta levita, coll dur, xalina, barret i botins blancs.
4Usa coll planxat i xalina negra.
5El llavi superior d'Alexandre Alexàndrovitx, cobert pel bigoti, sobresortia lleugerament de l'inferior, com sobresurt la xalina sobre la pitrera.
6Duia en aquell temps una xalina d'artista que no lligava gaire amb els altres aspectes de la seva persona.
8Hi havia alguna semblança entre el llavi i la xalina, quelcom que conferia a Alexandre Alexàndrovitx un aire commovedor, ingènuament infantil.
9En el periodisme francès, de París, només hi havia potser un home que portava xalina: era el redactor diplomàtic de "L'Intransigeant".