Encara no tenim significats per a "rutilaba".
1Raistlin tuvo la impresión de que la séptima palabra rutilaba cegadoramente, triunfal.
2La pintura, desconchada, de los surtidores de gasolina rutilaba bajo el sol.
3Allá lejos, sobre el Mar del Norte, rutilaba una luna gibosa.
4Bellamy acarició una rama envuelta en hiedra que rutilaba a la pálida luz.
5La escarcha de los árboles rutilaba como chispeante azúcar de alcorza.
6Era la mitad de largo que el Rocío y rutilaba con chispeantes colores.
7El cielo rutilaba macilento y el frescor del ocaso se resistía a comparecer.
8La soberbia neblina que formaban las estrellas rutilaba sobre sus cabezas.
9El resplandor de la chimenea encendida rutilaba en los candelabros con oropeles fantásticos.
10El concepto de Dios rutilaba en la oscuridad de mi ser.
11La enorme sala rutilaba con sus luces y hormigueaba de gente.
12Miré la piedra roja que rutilaba en su nido de plata.
13El sol le jaspeaba la piel, rutilaba en sus ojos verdes.
14Una gema solitaria rutilaba en el ojo de un pájaro tallado.
15El aire rutilaba con plumas y piel, y las gradas hervían de ovaciones.
16El agua transparente rutilaba como un espejo sobre la fina arena negra volcánica.
Sobre aquest terme
rutilaba
rutilar Verb
Indicatiu · Passat · Tercera
Rutilaba a través del temps
Rutilaba per variant geogràfica