Tot seguit, per raons de seguretat, repetí l' acte vil i necessari.

Té clar que anar-se'n sense dir res és un acte vil.

Fou un acte vil matar la dama del castell.

Hi són els monstres que justifiquen actes vils pel lucre personal, per l'avarícia, la prepotència, la supèrbia repulsiva.