Paraula que complementa a un substantiu decrit.
(Gramàtica) Relatiu a la categoria gramatical que qualifica substantius.
1 L' adjectiu provingué del senyor Sabater, però Agulló l'utilitzà i així l'hi atribuïren.
2 Però col·locar l' adjectiu ètica a una entitat bancària és un xic gros.
3 Quant a la nova formació, es confirma que no portarà l' adjectiu liberal.
4 El gran problema és quan l' adjectiu és més important que el substantiu.
5 En català la manca d' adjectiu adient limita la definició de la idea.
6 Ens quedem amb el DNV, perquè ens sobta l'ús com a adjectiu .
7 Finalment, matise l' adjectiu de fiasco en el tèrbol assumpte de la TDT.
8 Utilitzant, en aquesta operació de desmemòria, un adjectiu força irritant: l' adjectiu moderat.
9 Tots són noms de peixos acompanyats d'un adjectiu còmic triat amb enginy.
10 L' adjectiu és vell i gastat, però és exacte: el país és cinematogràfic.
11 El radicalisme del to és tan sorprenent com la tria de l' adjectiu .
12 Però li'n podem dir pedra, pedra a seques, sense posar-li cap adjectiu .
13 Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar pròpia.
14 Quan una persona fuig dels extrems, la qualifiquem amb el mateix adjectiu .
15 No obstant això, en aquesta ocasió han substituït l' adjectiu antitaurí pel d'animalista.
16 És absolutament perfecte -malgratla impertinència d'aplicar a un panorama l' adjectiu perfecte.
Другие примеры для термина "adjectiu"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине adjectiu
Существительное
Masculine · Singular
Translations for adjectiu