Persona qui conreu les terres d'altri.
1 A punta d'hora foscant havíem arribat a una possessió, l' amitger de la qual ens oferí allotjament, menjar i escalfor.
2 D'això sí que en tenim - oferí l' amitger , que tot just arribà per sopar-i ben molt que ens agraden.
3 Ben segur és sa petita de ses filles de s' amitger . . .
4 Rochester, aquest és en Bernat, l' amitger de Son Galiana... Sí, un segon, dida, que m'he d'acabar d'arreglar... Orquídies, quina il·lusió.
5 Jo me n'anava a nedar al safareig amb el fill dels amitgers .
6 Un vespre em vaig entretenir pels voltants de la casa dels amitgers .
7 Perquè jo era la filla dels senyors i en Bernadet, el fill dels amitgers , i no podia ser.
8 Jo botava del llit i, abans que el mul estigués enganxat al carro, ja esperava a la carrera de la casa dels amitgers .
9 Un vent fred havia dut uns niguls tan foscos i una pluja tan insistent que els amitgers no varen anar a les vinyes.
10 El Govern s'ha mostrat disposat a instal·lar contenidors a la zona de Ca s' Amitger , fora de l'àrea recreativa, límitrofa entre la zona urbana i Lluc.
Grammar, pronunciation and more