El que t' amoïna no és estar malalt tu, sinó fer emmalaltir els altres.

Estava cansat i l' amoïnava no saber què els passava a les dues dones.

I l' amoïnava no haver vist mai la cara d'aquella dona.

Però el que m' amoïna no és això.

-M'amoïnano tenir informació sobre la procedència del material -vaobservar en Màrius-.

El que l' amoïnava no era on ni com guardarien les seves miserables pertinences, sinó on passaria la nit.

L' amoïnava no saber quin seria.

No t' amoïna no saber-m'ho explicar?

M' amoïna no tenir menjar.

-Elque m' amoïna no és el teu cervell.

Suposo que l' amoïna no saber on para el seu marit o quin futur tindrà el fill que ha de néixer".

Val a dir que allò que més l' amoïnava no era pas mentir tan sovint, sinó més aviat haver d'escriure coses beneites, sense sentit.

L'Erica trobava que no li deia tota la veritat, però, ben mirat, el que l' amoïnava no deixava de ser una intuïció sense fonament.

A ella el que més l' amoïna no és que el seu marit sigui un mentider i un assassí, sinó que l'hagi comparat amb mi.