1 Apol·lo li va afegir una corona de llorer i Bacus una d'heura.
2 Perdoneu-me, companys, si us deixo per anar a invocar Apol·lo al mercat.
3 A través del seu fill, doncs, Apol·lo és el déu que cura.
4 Era la veu poderosa del diví Apol·lo , el de l'arc de plata.
5 Orestes, cansat, exhaust, s'abraça al seu pedestal, tal com li va aconsellar Apol·lo .
6 Queda un temple a l'Àfrica: el d' Apol·lo , i el de Zeus a Cirene.
7 Experimentà amb femelles perfectes com Afrodita i amb masclets que feien empetitir Apol·lo .
8 Un déu que té molta importància en ser contraposat a Apol·lo .
9 Els sacerdots d' Apol·lo , doncs, feien una funció de diplomats o d'assessors.
10 Apol·lo , des de l'Olimp, va mirar el seu sacerdot amb ulls de compassió.
11 Es fa dir el Nou Sacerdot d' Apol·lo , i venera el sol.
12 Va ser Apol·lo , que no era un home sinó un déu.
13 Però Crises es va recordar d' Apol·lo , el de l'arc de plata.
14 Se m'ha aparegut Apol·lo i duia a les mans dues corones.
15 Apol·lo va retirar-se, displicent; el ceptre, egregi, llustrós, imposant, continuava erecte.
16 Una estàtua d' Apol·lo no mossega, ni tampoc un gosset de Carpaccio.
Другие примеры для термина "apol·lo"
Grammar, pronunciation and more