1
Aquells dies, però, el sol d'estiu li havia arrencat la còfia blanca.
2
La filla de Lev duia una còfia blanca per protegir-li la cara del sol.
3
Portava els cabells recollits a sota d'una còfia blanca, d'on s'escapaven uns blens rebels.
4
Bona minyoneta amb còfia blanca, que feia pensar en un ratolí bellugant-se per l'habitació!
5
La jove, d'aire antillà, va fer un somriure càlid i va inclinar la còfia blanca.
6
A la porta de la casa hi havia una velleta amb ulleres i una còfia blanca.
7
Fàtima es va haver de batejar i portar una altra vestimenta: un vestit negre i una còfia blanca.
8
Duia un vestit marró de llana i una còfia blanca i antiquada de lli, i traginava una gran cistella.
9
La resta de la seva persona era immaculada: el vestit negre, el coll de puntes, la còfia blanca i emmidonada.
10
Minyones de còfia blanca traginaven safates de begudes a un gran saló, expressament habilitat per rebre un nombre important de periodistes.
11
Després la senyora proposà a la Ventureta de dur una còfia blanca per estar a la casa, i CAPELL per sortir!
12
La còfia blanca, immaculada, per la qual s'escapaven alguns cabells grisencs i pansits, li conferia un aspecte de gnom pulcre i bondadós.
13
-Peròhas dit que era una còfia blanca.
